Retrats de medalla: l'espectacle del bronze

ÀMBITS

Publicacions

Una ullada a diverses publicacions de l'època que Masó llegia permet veure com l'arquitecte estava perfectament informat sobre el que es feia i debatia en arquitectura i decoració d'interiors arreu d'Europa, i com això també es reflectia en els articles de la "Pàgina artística" de La Veu de Catalunya. Destaquen especialment les revistes angleses i alemanyes que provenen de la seva pròpia biblioteca, en les quals va descobrir tot allò que va visitar personalment durant el seu viatge de noces a Alemanya, l'any 1912: els dissenys de mobiliari de Kolo Moser, els objectes de la llar i l'arquitectura domèstica de Josef Hoffmann i, en general, el concepte d'interior modern que s'havia desenvolupat gràcies al moviment Arts & Crafts i a la renovació de les arts al centre d'Europa. També mereix especial atenció L'Almanach dels Noucentistes (1911), la publicació promoguda per Eugeni d'Ors per presentar i celebrar el moviment noucentista, en què Rafael Masó apareix precisament amb un poema que porta per títol "De la llar".

Casa Quintana | Torroella de Montgrí | 1907-1908

Per encàrrec de Pompeu de Quintana, el jove arquitecte li va remodelar una part del casal, especialment el menjador i la sala d'estar. De tot el conjunt destaca el llum del menjador, l'escalfapanxes de la saleta i el banc penja-robes del rebedor. La Casa Quintana és des de l'any 2000 la seu del Museu de la Mediterrània.

Casa Masó | Girona | 1909-1919

Dibuixos, plànols i fotografies antigues i actuals permeten veure el procés de remodelació i disseny que Masó va dur a terme per transformar la seva casa natal. En la primera fase del projecte, entre 1909 i 1912, va intervenir en els interiors i va concebre nombrosos objectes decoratius per a la casa dels seus pares, al primer i segon pisos, i per a les estances de la que havia de ser la seva, al tercer. La segona fase, entre 1918 i 1919, es va fer quan el seu germà Santiago va afegir un nou cos al conjunt de l'edifici. L'exposició permet veure nombroses obres que normalment no estan exposades i parts de la casa que no estan obertes al públic.

Apartament Masó-Bru | Girona | 1912-1921

Per a la seva residència familiar, en un segon pis a la carretera de Santa Eugènia, Masó va poder dur a terme un dels interiors més representatius de les seves idees de decoració de la llar. Malgrat que l'apartament es va cremar al final de la Guerra Civil, s'han conservat els mobles del menjador, els del seu dormitori i els de la saleta, tots ells excel·lents exemples de la modernitat que Masó va aportar al disseny del mobiliari. En aquests mobles s'hi pot veure com va adaptar els dissenys del mobiliari Arts & Crafts que havia vist a les revistes angleses a un estil personal.

Casa Masramon | Olot | 1913-1914

La casa que va fer per a l'advocat Josep M. Masramon als afores d'Olot és una de les obres mestres de Masó, i en les estances hi va poder reflectir gran part de les seves idees sobre interiorisme. Va donar especial importància a la modulació de la llum natural, el color i les textures, per crear una sensació de continuïtat entre els diferents espais, i entre aquests i l'exterior, gràcies a nombrosos vitralls i a la utilització de ceràmica vidriada. A la Casa Masramon, Masó va convertir la corba de l'arc d'inflexió, molt obert, en un dels trets distintius de la seva arquitectura, i també dels seus interiors, i a partir d'aquí el veurem amb profusió a les seves cases.

Casa Ensesa | Girona | 1913-1915

L'ampliació i reforma de la casa de Josep Ensesa i les oficines de la seva farinera, La Montserrat, van donar l'oportunitat a Masó de fer un dels seus millors interiors noucentistes a Girona. La casa (actual Escola Municipal de Música de Girona) es conserva, però molt alterada. Per sort es van conservar bona part dels magnífics vitralls, dels quals aquí se n'exposen alguns després d'haver-los restaurat. La campaneta, una de les icones florals predilectes de Masó, és l'element decoratiu que es repetia per tota la casa, integrada en la geometria que dominava el disseny de portes, finestres i mobles.

Casa Casas | Sant Feliu de Guíxols | 1914-1916

A la casa per a l'industrial Joan Casas als afores de Sant Feliu, sobre la platja de Sant Pol, Masó hi va fer novament uns interiors dominats per la ceràmica vidriada i els vitralls. La seva voluntat era crear una escenografia per a un prohom de la ciutat, ja vell, que volia mostrar-se alhora modern i aferrat a la tradició. Malauradament Masó no va poder fer el mobiliari que havia previst, però els seus dibuixos mostren com s'havia imaginat l'interior de diferents cambres d'aquesta gran residència.

Casa Salieti | L'Estartit | 1918

La Casa Salieti va ser un encàrrec de dos fills de l'industrial gironí Joan Salieti, i per tant, va ser projectat com un edifici dividit per la meitat, de nord a sud, ja que sota el mateix teulat aixopluga dos habitatges unifamiliars que inicialment eren totalment simètrics, un a la meitat est i l'altre a l'oest, amb la façana de cara al mar, a migdia. Els dibuixos de les plantes mostren com la distribució de les diferents estances responia al sentit pràctic, la comoditat i el tipus de vida que podia dur una família d'estiuejants de l'època, quan aquest costum era una novetat associada de per si amb la modernitat.

Casa Carles ("lo Mirador") | Torroella de Montgrí | 1929-1932

La reforma de l'antiga Casa Carles, propietat de Joaquim de Robert, va ser integral i va afectar considerablement l'aspecte exterior, les distribucions i espais interiors, i els jardins, de forma que el que fins aleshores era una casa gran, amb Masó va adquirir l'aspecte de palau medieval que encara conserva. El pati interior, amb l'escala i obertures actuals, és gairebé tot una creació de Masó, que aquí va demostrar el seu coneixement de l'ornamentació gòtica de la pedra i la fusta, així com la seva teoria sobre la reconstrucció de les restes d'edificis medievals.

Palau Solterra | Torroella de Montgrí | 1930-1932

El Palau Solterra havia estat reformat íntegrament per Joan Martorell a finals del segle XIX. Per tant, quan Robert de Robert el va heretar del seu pare, Masó només hi va fer una intervenció parcial. D'una banda, volia reforçar l'aire gòtic del Palau cobrint la petita terrassa que dóna a la façana amb una galeria d'arcs, però finalment només hi va fer unes jardineres de pedra. I pel que fa al pati interior, el va engrandir i s'hi va instal·lar un brollador en forma de gran copa envoltat de bancs de pedra i jardineres, que li donava l'aire de jardí clos. Des de l'any 2000 el Palau Solterra és la seu del Museu de Fotografia Contemporània de la Fundació Vila Casas, que va fer una restauració integral de l'edifici.

Ajuntament de Girona Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona Universitat de Girona