Retrats de medalla: l'espectacle del bronze

ÀMBITS

El gran moment de la medalla

Al voltant de 1880 i fins a la dècada de 1930, una renovació tècnica i artística popularitza la medalla, que guanya visibilitat a les exposicions d'art, incrementa la seva presència als museus i a les col·leccions numismàtiques, desperta l'interès de nombrosos editors i és objecte d'un creixent interès en els estudis especialitzats.

Llibres, revistes, fotografies, targetes postals i altres suports tenen la medalla com a protagonista i l'apropen al públic, ja sigui com a base d'un estudi científic, com a part d'un article cultural, com a element de propaganda o, fins i tot, com a recurs publicitari de prestigi.

Un homenatge per recordar

La medalla és un instant de la història fixat en el metall. Testimoni de la vida pública i privada, tant d'interessos individuals com col·lectius, ha servit per honorar les persones en tot tipus d'ocasions, de manera que el retrat hi té un lloc destacat.

Sensible als fets socials, la medalla capta la vida tal com és, dels gustos als costums, i retrata des de conegudes celebritats del passat fins a personalitats del seu present o, fins i tot, persones anònimes. Convertida així en memòria metàl·lica, reprodueix tant el rostre com el bust o la figura, de perfil, de cara o de tres quarts, amb el cos assegut, dempeus o en moviment.

El rostre del país: monarquies i repúbliques

Històricament, els retrats oficialistes han representat el rostre de l'autoritat, com poden ser les monarquies, idea que ha arribat fins als nostres dies amb la moneda oficial, que sol presentar el perfil del rei o la reina sempre serè, amb els seus atributs, el posat autoritari i amb dignitat. Seguint aquesta idea, les repúbliques han trobat en la Mariana francesa la imatge que les identifica: una bella i imaginada figura femenina.

Les medalles, en no ser peces de curs legal ni tenir valor prefixat, han permès als artistes certes llicències, sempre respectant el posat majestàtic del retratat. Així, retrats de mandataris i símbols figurats esdevenen instruments de comunicació política i ideològica concebuts com a petites obres d'art.

Les cares de la guerra

Diferent de la medalla militar, instituïda per recompensar els serveis prestats a l'exèrcit, la medalla commemorativa de temàtica bèl·lica serveix tant per encoratjar els combatents com per honorar els ferits, denunciar l'enemic, recordar els difunts, evocar les hostilitats i, sobretot, per transmetre esperança i exaltació patriòtica. Els estats en solen promoure durant i després dels conflictes, i algunes es realitzen per tal de sufragar la construcció d'un monument o per ajudar els més desfavorits.

Aquest tipus de medalla pren a Europa un sentit especial, tant per les hostilitats passades com pels conflictes més recents. Només la Primera Guerra Mundial va originar prop de 10.000 models de medalles diferents en les quals molts artistes hi van plasmar les pròpies vivències. Els rostres de la guerra són principalment de militars, caps d'estat i polítics, però també d'infinitat de civils anònims retratats amb un posat seriós i trist, en ocasions desesperats o evocant la mort.

La simbologia en el retrat religiós

Els símbols són un recurs habitual en les cultures i tenen la funció d'identificar unes idees o uns valors. Són elements que es prenen com a signes figuratius d'uns altres per raó d'una analogia que l'enteniment percep i relaciona, i n'hi ha que són fruit d'una convenció. Cada símbol explica el seu significat mitjançant una representació gràfica comprensible per a tothom.

La medalla, pel fet de ser una disciplina occidental, ha reproduït sovint els símbols de la religió cristiana: l'anyell de Déu, com a ofrena de sacrifici; les mans juntes, com a posició de pregària; el cercle lluminós, com a aurèola d'una imatge santa... I també ha retratat els homes i les dones de l'Església (papes, cardenals, monges, capellans), els sants, les santes i tots aquells creients que s'hi han volgut perpetuar.

Al·legories o el clàssic modern

Les al·legories són representacions per semblança suggestiva i personifiquen un tema o una idea abstractes, sovint de manera metafòrica, per mitjà de figures. Per aquest motiu, les arts les utilitzen molt sovint, i són un recurs amb el qual es pot transmetre un concepte sense haver-lo de representar explícitament.

Molt comunes en la pintura i l'escultura de factura realista, la medallística utilitza les al·legories per als assumptes tradicionals: el Treball, el Comerç, l'Agricultura..., i a finals del segle XIX, per representar els temes d'actualitat, com la Fotografia, l'Electricitat o l'Automobilisme. L'aventura moderna, però, recorre sovint a la retòrica clàssica i representa éssers humans inventats, nus, vestits a l'antiga o de manera fantasiosa.

A ells també se'ls retrata

Com altres disciplines artístiques, les medalles s'han ocupat de retratar els animals, en especial els més propers a l'home, com els animals de companyia i els domesticats. Alguns han servit per representar diferents qualitats dels humans: el gos, la Fidelitat; el mussol, la Saviesa; l'àguila, la Llibertat; el lleó, la Fortalesa..., així com algunes de les seves activitats: la serp, la Medicina; l'abella, el Treball...

Com en el cas dels humans, les medalles han perpetuat els animals a través de la imatge. Si la persona es fa retratar subratllant la seva personalitat i els trets distintius de la seva identitat, de l'animal es prenen en consideració les seves capacitacions i la raça, de manera que sigui fàcilment identificable.

Ajuntament de Girona Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona Universitat de Girona