Notícies

dijous 26 de novembre de 2020

La nova exposició del Museu del Disseny de Barcelona inclou dues obres destacades de Masó

"Modernsime, cap a la cultura del disseny" presenta un marc de la Casa Cendra d'Anglès i un vitrall de la Casa Ensesa de Girona







L’exposició es fixa en el modernisme com a inici de la cultura del disseny, l’emmarca en el context europeu i en destaca els nexes i la singularitat del cas català. La mostra presenta una interpretació del modernisme partint del paper protagonista que hi van tenir les arts decoratives i aplicades, artesanes i industrials.

Centrada en el gran esplendor modernista del final del segle XIX i l’inici del segle XX, continua mostrant el lligam entre el modernisme i el noucentisme i la seva vindicació de la tradició artesana autòctona. Rere l’Art déco, arriba fins el racionalisme i la modernitat d’arrel mediterrània del GATCPAC, molt crític amb el modernisme però sensible a l’artesanat i porta d’entrada al disseny modern.

Les dues obres de Masó incloses a l'exposició són un esplèndid marc per a la família Cendra d'Anglès, i un vitrall de la Casa Ensesa de Girona. El primer, fins ara inèdit, va ser adquirit recentment pel Museu del Disseny de Barcelona i s'exposa per primera vegada després d'una acurada restauració. Aquest marc va ser possiblement el primer encàrrec que Tomàs de Cendra (1864-1938) va fer a Masó. Formalment, així com per les seves dimensions i el treball ornamental, es tracta d’una de les peces decoratives més destacades del jove Masó, plenament immers en l’estètica modernista. Cendra, un ric hisendat d’Anglès, va confiar a Masó la reforma d’un mas a Sant Hilari Sacalm, el Soler de Mansolí, just quan aquest acabava els estudis d’arquitectura, el 1906. Sembla que aquest marc va ser fet per a la casa pairal dels Cendra, ca l’Espinàs, que Masó va reformar uns anys més tard, entre 1913 i 1916, coneguda des d’aleshores com Can Cendra (actual seu de l’Ajuntament). La inscripció gravada a la part central inferior del marc indica les dates de casament de Tomàs de Cendra amb Dolors Homs i Burés, i les de naixement de les seves filles: “Desposoris / 15 Maig 1891 / Natalicis / Carmen 14 Mars 1890 / Pilar 20 Juny 1891 / Lluisa 11 Janer 1895”. Masó va voler crear un objecte realment imponent basant-se en el contrast entre materials, formes, volums i colors – la duresa del ferro i les formes geomètriques oposades a la delicadesa de les roses en alt relleu, el metall en forma de cinta i llaços, la sinuositat de les corbes i perfils de la fusta – sempre amb la seva característica voluntat de ressaltar la qualitat dels artesans que treballaven amb ell.

El vitrall de la Casa Ensesa de Girona (c. 1915) és un dipòsit del Museu d'Història de Girona al Museu del Disseny de Barcelona. L’ampliació i reforma de la casa de Josep Ensesa i les oficines de la seva farinera, La Montserrat, van donar l’oportunitat a Masó de fer un dels seus millors interiors noucentistes a Girona. La casa (actual Escola Municipal de Música) es conserva, però molt alterada. Per sort es van conservar bona part dels magnífics vitralls. La campaneta del vitrall, una de les icones florals predilectes de Masó, és l’element decoratiu que es repetia per tota la casa, integrada en la geometria que dominava el disseny de portes, finestres i mobles. Aquest vitrall (75,5 x 322,5 cm), procedent del rebedor de la casa, va ser fabricat per Rigalt, Granell i Cia de Barcelona, el principal fabricant de vitralls que hi havia a Catalunya durant les primeres dècades del segle XX.

Més informació sobre l'exposició al web del Museu del Disseny de Barcelona


Ajuntament de Girona Col·legi d'Arquitectes de Catalunya - Demarcació de Girona Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Girona Universitat de Girona