El Noucentisme a Girona no s’entendria sense les aportacions de Monsalvatje (Olot, 1881-1921), moltes de les quals va fer conjuntament amb Rafael Masó. Escriptor, pintor, ebenista i mecenes de les arts, la seva és una baula que anella iniciatives i trajectòries, a través de la societat Athenea i del mecenatge d’artistes locals i internacionals. Monsalvatje va conrear l’amistat de Carles Rahola, Prudenci Bertrana, Joaquim Pla, Miquel de Palol, Josep Tharrats i tants d’altres, dels quals va obtenir respecte i autoritat ideològica.

Com a escriptor, Xavier Monsalvatje va iniciar-se en el darrer Modernisme, sovint inclinant-se cap a narracions decadentistes, publicades a revistes gironines i barcelonines. La provocació de la seva obra literària la va complementar amb una trencadora imatge personal de dandi amb què es va presentar davant l’atònita i conservadora societat gironina. Com a pintor diletant, va seguir les passes del seu cunyat, Iu Pascual, i també es va dedicar a l’ebenisteria. Després va evolucionar cap al Noucentisme, visible especialment en la recuperació de la imatgeria popular dels seus exlibris, en la promoció d’artistes com Fidel Aguilar i en el llibre Terra de gestes i de beutat. Girona (1917 i 1918), síntesi de la mirada renovada a la ciutat. Aquesta obra, coescrita amb Joaquim Pla, supera el mite de la ciutat heroica i morta, convidant a viure-la des dels ulls d’escriptors i pintors que l’han admirada.

L'exposició és el resultat de la recerca que des de fa anys ha dut a terme l’escriptor Josep Pujol i Coll, autor de la biografia de Monsalvatje i comissari de l’exposició. L’exposició que es presenta a la Casa Masó es podrà veure a continuació a la sala d’exposicions Els Forns del Museu Municipal Josep Aragay de Breda.

Entrada gratuïta.

Exposició comissariada per Josep Pujol i Coll, i produïda per la Fundació Rafael Masó i el Museu Municipal Josep Aragay de Breda.