El 6 d'abril de 1914 es va constituir la Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència d'Enric Prat de la Riba. Durant deu anys la Mancomunitat va fer possible que Catalunya recuperés una porció de l'autogovern que havia perdut dos-cents anys abans. Com a conseqüència, tant Prat de la Riba com el seu successor, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, van donar un enorme impuls a la creació de serveis i infraestructures públiques. Pintors, escultors, artesans i arquitectes que s'identificaven amb el Noucentisme van tenir l'oportunitat de participar en la construcció d'edificis públics bé per encàrrec directe de la Mancomunitat o de les Diputacions i ajuntaments: hospitals, escoles, biblioteques, cementiris, museus, parcs i jardins, i oficines de correus i telègrafs. L'efervescència del sector públic també es va fer patent en l'auge de l'associacionisme i el cooperativisme, que també va promoure la construcció d'edificis.

Plenament identificat amb el Noucentisme, durant aquests anys Rafael Masó va rebre nombrosos encàrrecs i va participar en diferents concursos. Malauradament, igual que la mateixa Mancomunitat, per a Masó el període va tenir un final fatídic amb el cop d'estat de Primo de Rivera de 1923, que li va comportar una setmana de presó i la inhabilitació.

Comissariat
Gemma Domènech, Jordi Falgàs i Rosa M. Gil Tort.