La medalla commemorativa, una obra d'art tan petita i discreta que cap al palmell de la mà, conté en la superfície l'expressió artística del seu autor i l'habilitat tècnica del fabricant. Admirada tradicionalment per l'elit benestant, entre finals del segle XIX i principis del XX la medalla va abandonar les normes acadèmiques i els vells costums i va experimentar una regeneració tècnica i artística que la va apropar al gran públic. El retrat, el primer tema i el més important desenvolupat per la medalla al llarg de la seva història, hi va mantenir el paper preponderant, i amb un nou llenguatge va representar tant el rostre com la figura en qualsevol posició o moviment.

Aquesta exposició vol donar a conèixer l'apassionant món de la medalla en un període que concorda temporalment amb la vida de Rafael Masó. El seu naixement, l'any 1880, va coincidir amb unes innovacions tècniques i amb un estil, l'eclecticisme, que buscava respondre al gust estètic d'una època canviant. Més endavant, mentre acabava la carrera d'arquitecte, l'art de la medalla es va popularitzar i valorar, tant durant el Modernisme com en el Noucentisme. Finalment, quan Masó va morir, el 1935, la medalla es trobava en el seu darrer gran moment, abans que els darrers batecs de l'Art Déco quedessin silenciats per la Segona Guerra Mundial. Més de tres-centes obres de cent seixanta autors i d'una vintena de països mostren la importància que el retrat va tenir en la medalla durant aquells apassionants i convulsos cinquanta anys.

Entrada gratuïta

Comissariat
Rossend Casanova, historiador de l'art i conservador del Museu del Disseny de Barcelona. Vicepresident de la Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, Institut d'Estudis Catalans.