Girona posa el nom de Narcís-Jordi Aragó i Masó a una plaça de la ciutat

dijous 31 de març de 2022

La Comissió del Nomenclàtor de la ciutat ho va aprovar en la reunió celebrada el 24 de març

La Comissió del Nomenclàtor de la ciutat de Girona ha aprovat posar el nom de Narcís-Jordi Aragó i Masó a l'espai situat entre l'inici de la pujada de les Pedreres i la muralla, darrera el Jardí de la Infància, acord que s'elevarà al Ple de l'Ajuntament per la seva aprovació definitiva.

Des del 2009 aquesta plaça que ara portarà el nom de Narcís-Jordi Aragó està presidida per una rèplica de l'escultura de Miquel Blay "Contra l'invasor", l'original de la qual es conserva al Museu d'Art de Girona. Ja l'any 1992, Aragó havia fet una crida perquè l'escultura de Blay fos fosa en bronze i col·locada en un lloc públic de la ciutat. Uns anys més tard, el 2000, amb motiu de l'obertura pública del refugi antiaeri que hi ha sota aquesta plaça, Aragó havia demanat que aquest espai es bategés amb el nom de Carles Rahola i, en un article a El Punt, deia "justament al costat del jardí de la Infància, i gràcies a l'oportuna demolició d'una filera de cases, hi ha nascut fa poc un nou jardí anònim, un pendent suau de gespa al peu d'un llenç de muralla redescobert. (...) I per què no afegir-hi, encara, fosa en bronze, l'estàtua "Contra l'invasor", de Miquel Blay, objecte d'un dels altres articles maleïts de Rahola? En una estranya premonició, l'historiador recordava que, amb motiu de les guerres civils del segle XIX, se sentien al Jardí de la Infància les descàrregues dels afusellaments que tenien lloc a la muralla de les Pedreres. Un any més tard, carrer del Carme avall, ell mateix seria abatut a trets per un escamot de soldats."

Més endavant, l'any 2008, Aragó també va escriure a la seva columna setmanal d'El Punt: "La va crear Miquel Blay, l’any 1891, per evocar el gest d’un heroi gironí durant el setge dels francesos de 1809. Carles Rahola, l’any 1938, va dir que aquell home ardit també lluitava contra els alemanys i els italians que havien bombardejat Gernika i Barcelona. Per haver escrit això, fou condemnat i executat pels franquistes l’any 1939. I ara, en el bicentenari del setge napoleònic, es torna a demanar que l’estàtua, fosa en bronze, s’instal·li com volia Rahola en una plaça pública, "per tal que el poble hi vegi tothora l’encarnació del seu voler de llibertat".

La proposta de dedicar un espai de la ciutat al que fou president d'honor de la Fundació Rafael Masó va ser feta per l'associació d'Amics de la Unesco de Girona i la pròpia Fundació.

Narcís-Jordi Aragó i Masó (Girona, 1932-2016), nebot de l'arquitecte Rafael Masó, va ser escriptor i periodista. Junt amb la seva esposa, la pintora Mercè Huerta (1929-2015), el 2006 van fer donació de la Casa Masó a la ciutat de Girona, fet a partir del qual es va crear la Fundació Rafael Masó, de la que foren presidents d'honor.

Fotografia: Ajuntament de Girona. CRDI (Fons El Punt – Autor desconegut).