Josep M. Pericas (Vic, 1881 – Barcelona, 1966) forma part de la primera generació d’arquitectes noucentistes, i junt amb el seu company Rafael Masó assenyalen l’expressió més clara i evolutiva del Noucentisme. Tanmateix, la seva figura és encara avui desconeguda tot i haver projectat obres de gran interès a Vic,Torelló i Barcelona. A més de fotografies dels seus principals edificis, l’exposició inclou plànols i objectes originals de Pericas per tal d’oferir una completa visió de la seva arquitectura i disseny, a més de cartes de Masó a Pericas fins ara inèdites.

Els edificis de Pericas permeten intuir aspectes biogràfics com ara els seus orígens a la plana de Vic, la seva afició per l’excursionisme o les seves conviccions conservadores. El seu casament amb Josefa Soler i els seus viatges a Àustria i Alemanya van coincidir amb els anys de major creativitat en l’àmbit professional. La Guerra Civil i la postguerra van donar pas a una llarga etapa plena d’entrebancs que el van aïllar de l’entorn cultural de l’època. De les seves obres destaquen de forma especial la Casa Anna Colomer de Vic (1906), la Casa Dou de Ripoll (1907), la Casa Bayés de Vic (1907), l’Església de la Mare de Déu del Carme de Barcelona (1911), el Monument a Jacint Verdaguer a l’avinguda Diagonal de Barcelona (1912), la Clínica de Salut Mental de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet, un projecte en el que va col•laborar amb Masó (1917), la Casa Pericas de Barcelona (1917) i la Torre Nova de la Coromina, a Torelló (1919-1925).

Comissaris: Aleix Catasús Oliart i Josep M. Claparols Pericas.
Exposició organitzada per la Fundació Rafael Masó i la Demarcació de Girona del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya.

Ho organitza: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya-Demarcació de Girona i Fundació Rafael Masó. Comissariat: Aleix Catasús i Josep M. Claparols Pericas