Recuperar la figura de Narcís-Jordi Aragó i Masó, deu anys després de la seva mort, és una oportunitat per endreçar records, vivències i documents, però sobretot per retrobar el pols d'un periodista que va viure la professió amb una intensitat absoluta. La seva trajectòria va ser de combat i reivindicació: la ploma com a arma, la col·laboració desinteressada com a ideal i la memòria d'un passat silenciat com a motor per projectar el futur.

Nascut el 1932, va viure la guerra com a infant, la postguerra com a adolescent i el franquisme com a teló de fons de la seva maduració personal i professional. Els seus orígens familiars, arrelats en el dret, la cultura i el periodisme, van bressolar una vocació tossuda i van trempar un esperit discretament rebel. En un context d'extrema dificultat, Aragó va saber exercir un activisme cultural subtil que acabaria sent clau per al futur de la ciutat i del país. Com ell mateix va descriure: «amb la veu baixa de la por, en els reductes clandestins de la resistència, en els actes polítics disfressats de vetllades culturals, en les manifestacions de protesta camuflades de recitals poètics».

Aquesta exposició recull vuitanta-quatre anys de vida compromesa. És, alhora, un reconeixement a les generacions que el van precedir i que van empedrar aquest camí de cultura, periodisme i llibertat.

Comissariat: Rosa Maria Gil Tort. Amb la col·laboració de Diputació de Girona, Cambra de Comerç de Girona, Fundació Valvi, Fundació Fita, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Amics de la Unesco de Girona i els nebots de Narcís-Jordi Aragó i Mercè Huerta