La Fundació rep un exemplar del catàleg de l'Exposició d'Art Francès de 1917

diumenge 10 de novembre de 2024

L'historiador de la literatura Pep Vila ha fet donació a la biblioteca de la Fundació d'un exemplar del catàleg de l'Exposició d'Art Francès que es va celebrar a Barcelona el 1917, en plena Primera Guerra Mundial.

L’esclat de la Gran Guerra (1914-1918) va deixar París, el principal centre artístic d’Europa, sense la celebració dels seus cèlebres salons d’art i amb alguns dels seus artistes instal·lats a països neutrals. Espanya era un d’aquests darrers, si bé, a la pràctica, estava dividida entre germanòfils i aliadòfils. Els darrers van obtenir una extraordinària victòria diplomàtica cultural en aconseguir organitzar a Barcelona una exposició d’art francès que acollia i substituïa els suspesos salons de París. Es va inaugurar el 23 d’abril de 1917 al Palau de Belles Arts i era la primera vegada a la història que la Société des Artistes Français, la Société Nationale des Beaux-Arts i el Salon d’Automne—les tres grans associacions artístiques de París—exposaven conjuntament.

El catàleg enumera 1.462 obres d’art, però se sap que en realitat se’n van exposar moltes més, ja que alguns dels artistes van enviar obres no previstes, incloses en el catàleg amb un únic número. Tal com explica Francesc Miralles al volum VIII de la Història de l’Art Català en el capítol dedicat a aquest aconteixement, a la planta baixa del Palau i en el Saló de festes, quatre grans conjunts de tapissos—Història del rei, de Lebrun; La galeria de St. Cloud, de Mignard; L’antic testament, de Coypel; Els amors de Psychè, de Romain—obres mestres dels Gobelins, deixaven enlluernats els visitants tan sols entrar. La Nationale ocupava les set primeres sales, la Société des Artistes Français les set següents i el Salon d’Automne les cinc últimes. A la Sala de la Reina Regent hi havia pintura francesa, des de Courbet a Cézanne. Altres sales contenien les arts decoratives, llibres, gravats i 200 medalles dels millors medallistes.

Del Salon d’Automne, el crític d’art Joan Sacs (Feliu Elias) destacava les obres de Beaubois, Bonnard, Dunoyer de Segonzac, Guillaumin, Marquet, Matisse, Monet, Redon, Renoir, Rouault, Signac, Valloton i Vuillard, entre d’altres, mentre que per al pintor Joaquim Torres-Garcia el més interessant era el Saló de la Reina Regent, on es podien veure obres de Boudin, Cézanne, Courbet, Daumier, Degas, Gauguin, Manet, Monticelli, Morisot, Pissarro, Puvis de Chavannes, Renoir, Rodin, Seurat, Sisley i Toulouse-Lautrec. El ressò de l’exposició fou molt ampli, i la majoria de revistes i diaris de Barcelona desplegaren informació a un nivell no acostumat, ja que per a molts artistes catalans i per al públic en general era la primera vegada que podien comtemplar una panoràmica tan completa de l’art francès i de les principals figures de les belles arts que havien marcat l’evolució recent i les tendències de l’art occidental.